6U2. Els paisatges d’Europa

1. El relleu d’Europa

On es troba Europa?

 Europa és un dels sis continents del planeta.

Situat a l’hemisferi nord, forma part de la mateixa massa continental que Àsia, de la qual la separen una sèrie de barreres físiques externes:

  • Els Urals, el riu Ural i el mar Caspi, a l’est.
  • La serralada del Caucas, un poc més al sud.

La resta de la superfície del continent, que ocupa uns 10 milions de quilòmetres quadrats, es troba envoltada de mars i oceans:

  • Pel nord, l’oceà Àrtic.
  • Per l’oest, l’oceà Atlàntic.
  • Pel sud, el mar Mediterrani i el mar Negre.
 limites
 

Les unitats del relleu europeu.

Al continent europeu predomina el relleu de plana, amb una altitud mitjana de 340 metres.

Tot i aquesta circumstància, també té una gran varietat geogràfica: grans elevacions, costes, penínsules, illes, etc.

Relleu i rius d'Europa

Ací teniu unes activitats:

Relleu d’Europa · On és? / Relleu d’Europa · Com es diu?

 

 2. El relleu litoral d’Europa

 

Les costes continentals.

La costa europea té quasi 38.000 km d’extensió. Presenta unes formes molt retallades, per l’acció de l’aigua del mar, que desgasta les roques més blanes.

De vegades l’aigua del mar envaeix antigues valls, com en el cas delsfiords noruecs. Altres vegades, les muntanyes arriben fins al mar i donen lloc a penya-segats, com els del nord. I si el terreny que arriba al mar és pla, origina costes baixes, com Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya o Polònia.

 

A les costes del nord del continent hi ha muntanyes que arriben fins al mar i formen grans penya-segats. Ací vos deixe les fotos que ens va enviar Pablo Martínez del seu viatge a Irlanda.

 Les illes i arxipèlags d’Europa

 

Europa té, a més, milers d’illes, que representen el 8 % del territori europeu.

En general, les illes s’agrupen en arxipèlags, com el canari, el balear, el bàltic, el grec, etc. Però també hi ha illes soltes d’una gran extensió, com Gran Bretanya i Irlanda.

costes_europa

 

3. Els rius i  llacs d’Europa

 

Quins vessants hidrogràfics hi ha a Europa?

 

Els rius europeus desemboquen en diversos mars i oceans. Hi ha cinc vessants hidrogràfics al continent:

 

Els vessants àrtic, del mar Caspi i del mar Negre. Tenen rius llargs i cabalosos que travessen planes d’una gran extensió. Són navegables a l’estiu, però a l’hivern molts es congelen.

Destaquen el riu Petxora, el Volga i el Danubi, respectivament.

Vessant atlàntic. Inclou els rius més cabalosos del continent perquè travessen zones amb pluges abundants. Són rius llargs que corren per planes extenses i, en general, són navegables. Solen originar estuaris a les desembocadures.

Els més importants són els rius Rin, Elba, Loira, Tajo i Vístula.

Vessant mediterrani. Inclou rius curts i irregulars, ja que, encara que són cabalosos a l’hivern, disminueixen el cabal a l’estiu. Naixen en terrenys alts i amb forts pendents.

Destaquen els rius Ebre, Roine i Po.

vessants_europa

 Ací teniu unes activitats:

Rius d’Europa · On és el riu…? / Rius d’Europa · Com es diu…?

 

Com són els llacs europeus?

A Europa hi ha una gran quantitat de llacs xicotets repartits per tot el continent. Els llacs europeus es poden agrupar segons la localització:

 
Llacs septentrionals.Són d’origen glacial. Es troben fonamentalment a Finlàndia i Rússia, on destaquen el Làdoga, l’Onega, el Saimaa i el Peipus.
 
Llacs alpins. Es troben al llarg de la serralada dels Alps, com el cas dels llacs suïssos. A Hongria també destaca el Balaton, i a Itàlia, el llac Garda.
 
Llacs mediterranis.Són de menys extensió. A Espanya destaca l’Albufera de València; a França, els llacs del Rosselló, i entre Albània i Montenegro, el llac Scutari.
 
 
4. Els climes d’Europa
 
 

Zones climàtiques i climes

 

La major part del territori d’Europa es troba a la zona temperada de l’hemisferi nord. No obstant això, una part xicoteta del territori nord d’Europa es troba dins de la zona freda.

A més, com que Europa limita en tres dels seus quatre punts cardinals amb mars i oceans, la influència marítima i oceànica condiciona els climes en la major part del continent.

A Europa podem diferenciar fins a sis tipus de climes diferents:

 
 

clima_continental clima_mediterrani
clima_muntanya clima_oceanic
clima_polar clima_subtropical
 
 climes_europa

 

 

 

5. El paisatge i la vegetació a Europa

Les plantes de cada clima

A més del relleu, els rius i el clima, un dels elements més característics que determinen el paisatge d’un lloc és la vegetació.

Per la gran varietat de climes que hi ha a Europa, és molt senzill diferenciar els diferents paisatges en funció de la vegetació.

El fet que cresquen un tipus de plantes o un altre es deu

fonamentalment a tres factors: la humitat, les hores de llum i l’altitud a la qual es troben les plantes.

 

 

veg_oceanico Vegetació de clima oceànic
A l’oest d’Europa, hi ha arbres caducifolis, com els roures i els fajos. A la costa destaca la landa, formada per arbustos, herbes i matolls.
veg_mediterraneo Vegetació de clima mediterrani
Al sud del continent, a més de matolls i arbustos, hi predominen arbres de fulla perenne com l’alzina, la surera i el pi.
veg_alta-montanya Vegetació de clima d’alta muntanya
En els grans sistemes muntanyosos, on hi ha molta altitud, creixen boscos i prats.
veg_clima-continental Vegetació de clima continental
Al centre i a l’est d’Europa, creixen prades i estepes. Al nord és característica la taigà, amb boscos de pins i avets.
veg_subtropical

Vegetació de clima subtropical

Les illes Canàries són riques en espècies autòctones, com el pi canari i el drago.

veg_polar Vegetació de clima polar
Al nord del continent, predomina la tundra, formada per molses i líquens, i amb absència d’arbres.

 

 

6. La conservació del medi ambient a Europa

 

El canvi climàtic ens afecta

 

Els científics ens adverteixen que el canvi climàtic és un problema ambiental que afecta tot el planeta.

A Europa, les conseqüències del canvi climàtic en són diverses:

  • Augment global de la temperatura, sobretot al sud del continent i a la regió àrtica, que fon el gel de les glaceres. Això provoca, al seu torn, l’augment del nivell del mar.
  • Augment de les precipitacions, fet que causa inundacions, sobretot a les zones costaneres, als deltes i a les planes al·luvials. No obstant això, al nord i nord-oest d’Europa es comença a notar un cert descens de les precipitacions.
  • Canvi en els ecosistemes, fet que comporta el desplaçament d’espècies vegetals i animals cap al nord d’Europa i cap a cotes més elevades.

 

 

 
  

Com practicar el desenvolupament sostenible?

  

Des de fa milers d’anys, l’ésser humà ha modificat l’entorn per a tindre accés als recursos naturals. Però els últims dos segles aquesta intervenció s’ha multiplicat, a causa de l’augment de la població i el progrés tècnic i científic. Per això, en les últimes dècades s’ha produït una greu deterioració del medi ambient.

Per a evitar-ho cal promoure un desenvolupament sostenible, que permeta el progrés de la societat actual sense posar en risc l’existència de recursos per a les generacions futures.

Perquè hi haja un desenvolupament sostenible cal que l’economia, la societat i el medi ambient es valoren igual, ja que si es dóna més importància a un aspecte que a un altre el desenvolupament no serà sostenible. Per a poder aconseguir-ho, cal:

sustentabilidad-21

  • Impulsar una producció i un consum sostenibles: canviar la manera en què els productes i serveis són dissenyats, produïts, utilitzats i rebutjats.
  • Lluitar contra el canvi climàtic: reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.
  • Entendre que els recursos naturals que sustenten la vida, com ara l’aigua, l’aire i el sòl, són limitats.
  • Construir comunitats sostenibles, mitjançant el desenvolupament d’espais verds i la construcció d’habitatges que no impliquen un consum excessiu d’energia.

 

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR