6U3. L’inici de l’edat contemporànea

1. L’inici de l’edat contemporània

 

Les revolucions del segle XVIII

La revolució industrial va començar amb l’aparició de la màquina de vapor: cremant carbó es calfaven calderes d’aigua enormes, el vapor de les quals s’usava per a obtindre energia de moviment. A partir d’això, la màquina es va poder aplicar tant a les fàbriques tèxtils, per a moure els telers, com als trens i vaixells de vapor.
 

la Revolució Francesa

L’any 1789 va esclatar la Revolució Francesa. El poble es va alçar contra les injustícies de l’absolutisme i es va organitzar un govern basat en idees il·lustrades com la igualtat de drets polítics i la llibertat. Aquestes idees es van defensar en dos textos: la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà, i una Constitució que establia el funcionament d’un govern democràtic.

 

 

 

 

 

La societat de classes

Després de les revolucions, el segle XIX va portar altres canvis. Un d’aquests va ser l’aparició de les classes socials. La societat es va dividir a partir dels diners que posseïa cada individu: les classes altes, com els grans burgesos, eren riques; les classes baixes, com els obrers, eren pobres. Entre els dos grups hi havia les classes mitjanes.

També van millorar les condicions de vida. Gràcies als avanços tècnics, l’agricultura va començar a produir més aliments. A més, les noves mesures higièniques i els avanços mèdics, com les vacunes, van evitar milers de morts.

En el segle XIX es va lluitar, a més, per ampliar els drets dels ciutadans. Alguns europeus van exigir el sufragi, és a dir, el dret a triar els seus representants.

Per la seua banda, els obrers de les fàbriques, que rebien el nom de proletariat, es van associar per a exigir unes condicions laborals i de vida dignes i van protagonitzar vagues i protestes. Aquesta lluita ha rebut el nom de moviment obrer.

 

2. Espanya al començament del segle XIX

 

La Guerra del Francés 

 

En 1808, Napoleó Bonaparte governava a França i estenia el seu imperi per Europa.

A Espanya, el rei Carles IV i el seu fill Ferran VII estaven enfrontats, la qual cosa va permetre a l’emperador francés envair el regne i col·locar el seu germà Josep I Bonaparte al tron.

Els espanyols es van alçar llavors contra l’exèrcit francés i van lluitar en la dura Guerra del Francés.

 

El naixement del liberalisme…

 

En la Guerra del Francés van lluitar espanyols contra francesos, però també es van enfrontar espanyols amb diferents idees polítiques, com en una guerra civil.

Durant el conflicte es van reunir les Corts de Cadis. Allí es va redactar la primera constitució de la història d’Espanya.

Era un text liberal, és a dir, defensava concedir llibertats i drets als ciutadans. Va ser publicada el 19 de març de 1812.

 

…i el retorn a l’absolutisme

 

A més d’espanyols i francesos, altres països participaren en el conflicte donant suport a un bàndol o a l’altre. La Gran Bretanya, que va lluitar contra Napoleó, va ser fonamental per a la victòria espanyola, que va tindre lloc en 1814.

Després de la guerra, Ferran VII va tornar al tron espanyol. Els espanyols ho celebraven perquè tenien moltes esperances depositades en ell.

No obstant això, el monarca va suprimir la Constitució i va recuperar el poder absolut. Les lluites entre liberals i absolutistes es prolongaren durant anys, fins i tot després de la mort del monarca, l’any 1833.

Les colònies d’Amèrica, descontentes per la situació a Espanya, i aprofitant la debilitat de la metròpoli, van proclamar la seua independència.

 

3. Espanya en el segle XIX

 

Una guerra pel tron

Ferran VII va canviar la llei de successió al tron. La nova llei permetia que regnara la seua filla Isabel, que va ser declarada hereva.

A la mort del rei, Isabel només tenia tres anys i sa mare, la reina Maria Cristina de Borbó, va exercir de regent. L’infant Carles, germà de Ferran VII, no acceptava la nova llei de successió i va reclamar el tron.

Carles va rebre el suport dels absolutistes, anomenats carlins. Per la seua banda, la reina regent va buscar el suport dels liberals, que van poder aprovar la Constitució de 1837.

Els absolutistes o carlins van rebutjar llavors la situació i es van enfrontar als isabelins en la Primera Guerra Carlina.

 

 

El regnat d’Isabel II

En 1843, Isabel només tenia tretze anys, però les Corts la van proclamar reina.

Durant el seu regnat, els polítics liberals es van organitzar en dos partits:

  • Els moderats, representats per Narváez, que tenien el suport de les classes acomodades i defensaven un liberalisme limitat o conservador. Durant el seu govern, es va aprovar la Constitució de 1845.
  • Els progressistes, liderats per Espartero, que agrupaven les classes mitjanes i populars. Defensaven l’ampliació de les llibertats i que aquestes afavoriren més sectors de la població.

Resultado de imagen de narvaez y espartero

A pesar de diversos conflictes, com la Segona Guerra Carlina, el regnat es prolongà fins a 1868.

 

Un període de democràcia

En 1868, un grup de militars es va alçar contra la reina, que va haver d’exiliar-se a França.Resultado de imagen de amadeo I

La caiguda d’Isabel II va obrir un procés democràtic a Espanya. La nova Constitució de 1869 va establir una monarquia parlamentària, és a dir, hi havia un rei però no governava, sinó que ho feien les Corts.

En 1870, Amadeu I de Savoia va ser elegit rei, però els problemes durant el seu regnat van ser tants que el monarca va renunciar al tron el 1873.

Es va proclamar llavors la Primera República Espanyola, és a dir, el primer govern sense monarca. No obstant això, un nou aixecament militar va comportar la restauració de la monarquia el 1874.

 

 

  

La Restauració

 

En 1875, Alfons XII de Borbó, fill d’Isabel II, va pujar al tron.Resultado de imagen de alfonso XII

En aquest període es va aprovar la Constitució de 1876, més conservadora que l’anterior, i un nou sistema de govern va permetre l’alternança dels dos partits dominants, els conservadors de Cánovas del Castillo i els liberals de Sagasta.

El sistema de la Restauració va perdurar després de la mort del rei. Amb un fill nounat, la seua esposa, Maria Cristina d’Habsburg, va ser nomenada regent.

Mentre va ser regent es van perdre les últimes colònies espanyoles a Amèrica: Cuba, Puerto Rico i les Filipines.

 

 

 

4. La vida a Espanya durant el segle XIX

 

Una economia poc industrialitzada

 

Al llarg del segle XIX, Espanya va experimentar transformacions econòmiques i socials que la van aproximar al model de vida de l’edat contemporània. Però aquests canvis van arribar amb molta lentitud.

Durant tot el segle, la majoria de la població va seguir treballant al camp amb tècniques agrícoles molt endarrerides, mentre que altres països com Anglaterra o Alemanya ja usaven maquinària avançada i produïen grans quantitats de gra.

La industrialització es va concentrar en zones com el País Basc i Catalunya, i en grans ciutats, i els transports moderns, com el ferrocarril, no hi van arribar fins a la segona meitat del segle. La falta de zones industrialitzades i de transports moderns en gran part del territori va retardar encara més la feble industrialització i el comerç.

 

Com era la societat de classes?

 

Tot i la lenta industrialització, la burgesia va aconseguir un cert enriquiment. A més, basant-se en les idees liberals, va exigir drets polítics i va arribar a convertir-se en la classe social dominant.

Per contra, la classe obrera, que treballava en les indústries, patia unes condicions laborals molt dures i molta pobresa. Aquestes desigualtats van impulsar diverses reivindicacions polítiques. Al camp, els camperols també vivien en situació de pobresa extrema.

 

Cultura enfront d’analfabetisme

La majoria de la població era analfabeta, tot i els intents d’alguns governs per a aconseguir l’escolarització infantil. Per contra, una minoria gaudia d’una vida cultural molt activa.Els artistes i escriptors van reflectir els canvis del moment:

  • Al començament del segle xix van destacar les obres de Francisco de Goya. A més, els artistes i escriptors del romanticisme van reflectir l’ambient revolucionari i la vida burgesa.
  • A mitjan segle, els escriptors i pintors del realisme van reflectir la realitat i van retratar la societat industrial.
  • A la fi del segle xix, els pintors impressionistes es van veure influïts pels avanços tècnics: la velocitat dels transports a vapor, les primeres fotografies… I els van plasmar en les seues obres. Va ser el cas de Darío de Regoyos o, més tard, de Joaquim Sorolla.
  • Ja en el pas al segle xx, escriptors com Machado, Unamuno i Baroja van formar la Generació del 98. Junts van denunciar els mals de la societat espanyola i van demanar la modernització del país i l’acostament a Europa.

A més, diversos investigadors van realitzar avanços científics. Ramón y Cajal, per exemple, va rebre el premi Nobel de medicina.

 

 

 

 

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR