6U1i2. Els paisatges d’Espanya i Europa

1. Com podem estudiar la Terra?

Hui en dia, disposem de sistemes molt avançats que ens permeten representar el planeta amb molta precisió. Podem utilitzar diferents maneres per a representar la Terra:

 
 

 Globus terraqüi

Planisferi 

Mapes parcials i plànols 

El globus terraqüi és una esfera que representa la Terra a menor escala. És una representació molt precisa, ja que manté la proporció i la forma del planeta.

El planisferi és una representació de la Terra traçada sobre una superfície plana i a escala. En representar el planeta, que és esfèric, es produeixen deformacions.

Si es representa una porció de la Terra, usem mapes, però si el lloc que volem representar és encara més xicotet, com una localitat o una casa, usem els plànols.

 

 

 

 

 

 

2. La interpretació dels mapes

Per a interpretar els mapes analitzem la informació que ofereixen. Les coordenades geogràfiques establides pels paral·lels i meridians ens ajuden a orientar-nos.

 

Cercles polars i tròpics

A la Terra destaquen diversos paral·lels que anomenem notables, com l’equador, que separa l’hemisferi nord del sud. Altres paral·lels destacats són els tròpics i els cercles polars.

 

 

3. El relleu i els rius.

L’escorça terrestre és la capa més superficial i prima de les que integren la Terra. Està composta per roques i la seua part més externa forma el fons marí i els continents.

Segons la teoria de la tectònica de plaques, la superfície de l’escorça terrestre està formada per plaques que encaixen com un puzle. A causa de la calor de la terra i per la força de la gravetat, les plaques es desplacen lentament.

A les zones on limiten dues plaques, es crea o es destrueix la roca de la superfície:

  • Algunes plaques se separen. A la zona de separació es produeixen expulsions de magma, per la qual cosa són habituals els volcans. Són les zones de les dorsals oceàniques.

  • Altres plaques es desplacen les unes davall de les altres i destrueixen la superfície de l’escorça. Això ocorre a les àrees de subducció, on són habituals grans terratrèmols.

Aquests moviments tectònics formen el relleu terrestre, que donen lloc a elevacions i depressions com les muntanyes i les valls.

El relleu és essencial per als éssers vius, ja que influeix en l’hàbitat i en el clima on es desenvolupen. A més, el relleu proporciona fonts d’energia i matèries primeres als éssers humans.

 

 

 

4. L’aigua i el relleu.

Feu clic a l’activitat sobre els curs del riu i repasseu el que ja sabeu.

Activitat curs del riu

Curs riu

 

Vídeo sobre el curs del riu

 

 

 

5. El relleu d’Espanya.

 

Ací podeu accedir als mapes interactius per tal de practicar.

 

Relleu d’Espanya · On és?

Relleu d’Espanya · Com es diu?

 

Ací teniu un mapa físic amb més informació.

mapa-físic-dEspanya-1024x636

 

 

6. Els rius d’Espanya.

La direcció en què corre un riu i el sentit del seu curs estan condicionats pel relleu.

El territori pel qual flueix el riu i els afluents que hi desemboquen en componen la conca hidrogràfica.

Les conques de tots els rius que desemboquen en un mateix mar o oceà formen un vessant hidrogràfic. A causa del relleu, els rius peninsulars desemboquen en tres vessants diferents: el cantàbric, l’atlàntic i el mediterrani.

 

Ací teniu uns enllaços a uns mapes interactius que vos ajudaran a localitzar els rius més importants.

Els rius d’Espanya · On és?

Els rius d’Espanya. Com es diu?

 

 

7. Els climes d’Espanya.

Tot això es produeix a causa de la influència de factors com la latitud, la distància respecte del mar, l’altitud i la presència de barreres naturals com les serralades o les muntanyes.

  • La distància o proximitat al mar també influeix en la temperatura: com més pròxim al mar es troba un lloc, augmenta el nivell d’humitat i les temperatures són més suaus.

  • L’altitud respecte del nivell del mar influeix en el nivell de calfament de les masses d’aire. Així, la temperatura disminueix uns 6 ºC per cada 1.000 metres que ascendim.

  • Altres factors que influeixen en el clima són l’efecte barrera que exerceixen les muntanyes per a l’entrada i l’eixida de núvols, així com la proximitat als rius, que provoquen un augment de la humitat.

 

Zones climàtiques

 

8. El relleu d’Europa.

 

On es troba Europa?

 

 Europa és un dels sis continents del planeta.

Situat a l’hemisferi nord, forma part de la mateixa massa continental que Àsia, de la qual la separen una sèrie de barreres físiques externes:

  • Els Urals, el riu Ural i el mar Caspi, a l’est.
  • La serralada del Caucas, un poc més al sud.

La resta de la superfície del continent, que ocupa uns 10 milions de quilòmetres quadrats, es troba envoltada de mars i oceans:

  • Pel nord, l’oceà Àrtic.
  • Per l’oest, l’oceà Atlàntic.
  • Pel sud, el mar Mediterrani i el mar Negre.
 limites
 

Les unitats del relleu europeu.

Al continent europeu predomina el relleu de plana, amb una altitud mitjana de 340 metres.

Tot i aquesta circumstància, també té una gran varietat geogràfica: grans elevacions, costes, penínsules, illes, etc.

Relleu i rius d'Europa

Ací teniu unes activitats:

Relleu d’Europa · On és? / Relleu d’Europa · Com es diu?

Relieve de Europa · ¿Dónde está? /  Relieve de Europa · ¿Cómo se llama?

 

 

9. El relleu litoral d’Europa.

 

Les costes continentals.

La costa europea té quasi 38.000 km d’extensió. Presenta unes formes molt retallades, per l’acció de l’aigua del mar, que desgasta les roques més blanes.

De vegades l’aigua del mar envaeix antigues valls, com en el cas dels fiords noruecs. Altres vegades, les muntanyes arriben fins al mar i donen lloc a penya-segats, com els del nord. I si el terreny que arriba al mar és pla, origina costes baixes, com Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya o Polònia.

 

A les costes del nord del continent hi ha muntanyes que arriben fins al mar i formen grans penya-segats. Ací vos deixe les fotos que ens va enviar Pablo Martínez del seu viatge a Irlanda.

 Les illes i arxipèlags d’Europa.

 

Europa té, a més, milers d’illes, que representen el 8 % del territori europeu.

En general, les illes s’agrupen en arxipèlags, com el canari, el balear, el bàltic, el grec, etc. Però també hi ha illes soltes d’una gran extensió, com Gran Bretanya i Irlanda.

costes_europa

 

 

10. Els rius i  llacs d’Europa.

 

Quins vessants hidrogràfics hi ha a Europa?

 

Els rius europeus desemboquen en diversos mars i oceans. Hi ha cinc vessants hidrogràfics al continent:

 

Els vessants àrtic, del mar Caspi i del mar Negre. Tenen rius llargs i cabalosos que travessen planes d’una gran extensió. Són navegables a l’estiu, però a l’hivern molts es congelen.

Destaquen el riu Petxora, el Volga i el Danubi, respectivament.

Vessant atlàntic. Inclou els rius més cabalosos del continent perquè travessen zones amb pluges abundants. Són rius llargs que corren per planes extenses i, en general, són navegables. Solen originar estuaris a les desembocadures.

Els més importants són els rius Rin, Elba, Loira, Tajo i Vístula.

Vessant mediterrani. Inclou rius curts i irregulars, ja que, encara que són cabalosos a l’hivern, disminueixen el cabal a l’estiu. Naixen en terrenys alts i amb forts pendents.

Destaquen els rius Ebre, Roine i Po.

vessants_europa

 Ací teniu unes activitats:

Rius d’Europa · On és el riu…? / Rius d’Europa · Com es diu…?

Ríos de Europa · ¿Dónde está?

 

Com són els llacs europeus?

A Europa hi ha una gran quantitat de llacs xicotets repartits per tot el continent. Els llacs europeus es poden agrupar segons la localització:

 
  • Llacs septentrionals. Són d’origen glacial. Es troben fonamentalment a Finlàndia i Rússia, on destaquen el Làdoga, l’Onega, el Saimaa i el Peipus.

     

  • Llacs alpins. Es troben al llarg de la serralada dels Alps, com el cas dels llacs suïssos. A Hongria també destaca el Balaton, i a Itàlia, el llac Garda.

     

  • Llacs mediterranis. Són de menys extensió. A Espanya destaca l’Albufera de València; a França, els llacs del Rosselló, i entre Albània i Montenegro, el llac Scutari.

 
 
 

11. Els climes d’Europa.

 

 

Zones climàtiques i climes

 

La major part del territori d’Europa es troba a la zona temperada de l’hemisferi nord. No obstant això, una part xicoteta del territori nord d’Europa es troba dins de la zona freda.

A més, com que Europa limita en tres dels seus quatre punts cardinals amb mars i oceans, la influència marítima i oceànica condiciona els climes en la major part del continent.

A Europa podem diferenciar fins a sis tipus de climes diferents:

 
 

clima_continental clima_mediterrani
clima_muntanya clima_oceanic
clima_polar clima_subtropical
 
 climes_europa

 

 

12. El paisatge i la vegetació a Europa.

 

Les plantes de cada clima

A més del relleu, els rius i el clima, un dels elements més característics que determinen el paisatge d’un lloc és la vegetació.

Per la gran varietat de climes que hi ha a Europa, és molt senzill diferenciar els diferents paisatges en funció de la vegetació.

El fet que cresquen un tipus de plantes o un altre es deu

fonamentalment a tres factors: la humitat, les hores de llum i l’altitud a la qual es troben les plantes.

 

 

veg_oceanico

Vegetació de clima oceànic

A l’oest d’Europa, hi ha arbres caducifolis, com els roures i els fajos. A la costa destaca la landa, formada per arbustos, herbes i matolls.

veg_mediterraneo

Vegetació de clima mediterrani

Al sud del continent, a més de matolls i arbustos, hi predominen arbres de fulla perenne com l’alzina, la surera i el pi.

veg_alta-montanya

Vegetació de clima d’alta muntanya

En els grans sistemes muntanyosos, on hi ha molta altitud, creixen boscos i prats.

veg_clima-continental

Vegetació de clima continental

Al centre i a l’est d’Europa, creixen prades i estepes. Al nord és característica la taigà, amb boscos de pins i avets.

veg_subtropical

Vegetació de clima subtropical

Les illes Canàries són riques en espècies autòctones, com el pi canari i el drago.
veg_polar

Vegetació de clima polar

Al nord del continent, predomina la tundra, formada per molses i líquens, i amb absència d’arbres.

 

 

 

13. La conservació del medi ambient a Europa.

 

El canvi climàtic ens afecta

 

Els científics ens adverteixen que el canvi climàtic és un problema ambiental que afecta tot el planeta.

A Europa, les conseqüències del canvi climàtic en són diverses:

  • Augment global de la temperatura, sobretot al sud del continent i a la regió àrtica, que fon el gel de les glaceres. Això provoca, al seu torn, l’augment del nivell del mar.

  • Augment de les precipitacions, fet que causa inundacions, sobretot a les zones costaneres, als deltes i a les planes al·luvials. No obstant això, al nord i nord-oest d’Europa es comença a notar un cert descens de les precipitacions.

  • Canvi en els ecosistemes, fet que comporta el desplaçament d’espècies vegetals i animals cap al nord d’Europa i cap a cotes més elevades.

 

 

 
  

Com practicar el desenvolupament sostenible?

  

Des de fa milers d’anys, l’ésser humà ha modificat l’entorn per a tindre accés als recursos naturals. Però els últims dos segles aquesta intervenció s’ha multiplicat, a causa de l’augment de la població i el progrés tècnic i científic. Per això, en les últimes dècades s’ha produït una greu deterioració del medi ambient.

Per a evitar-ho cal promoure un desenvolupament sostenible, que permeta el progrés de la societat actual sense posar en risc l’existència de recursos per a les generacions futures.

Perquè hi haja un desenvolupament sostenible cal que l’economia, la societat i el medi ambient es valoren igual, ja que si es dóna més importància a un aspecte que a un altre el desenvolupament no serà sostenible. Per a poder aconseguir-ho, cal:

sustentabilidad-21

  • Impulsar una producció i un consum sostenibles: canviar la manera en què els productes i serveis són dissenyats, produïts, utilitzats i rebutjats.

  • Lluitar contra el canvi climàtic: reduir les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle.

  • Entendre que els recursos naturals que sustenten la vida, com ara l’aigua, l’aire i el sòl, són limitats.

  • Construir comunitats sostenibles, mitjançant el desenvolupament d’espais verds i la construcció d’habitatges que no impliquen un consum excessiu d’energia.

 

 

 

 

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies